Els dofins pertanyen a una gran família que conté unes 32 espècies. Entre els exemplars més coneguts trobem el dofí mular, molt popular pels seus espectacles a tots els aquaris del món i, el dofí comú que ha inspirat moltes llegendes populars al món mediterrani. Ambdues espècies són comunes en aigües obertes. Pel contrari, altres espècies viuen en aigües dolces i en estuaris. Fins i tot, el boto, que és un dofí molt petit, és capaç de remuntar més de 2.000 km pel riu Amazones.
Fa molt temps, el dofí era caçat per extreure un oli que es trobava en petites quantitats dins del seu cap i que s'utilitzava com a lubricant per a la maquinària dels rellotges. Actualment s'han trobat altres substàncies alternatives i la pesca del dofí ha desaparegut. De totes maneres, molts d'ells moren atrapats a les xarxes dels vaixells que pesquen la tonyina. Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades.
Com les balenes, els dofins respiren per un únic orifici situat al cap (espiracle) i han de sortir a la superfície aproximadament cada dos minuts per agafar aire i tornar a submergir-se. Tenen els pulmons adaptats als canvis de pressió i poden baixar profunditats de més de 300 m.
L'aleta horitzontal de la cua, similar a la d'altres mamífers aquàtics, es mou en sentit vertical i permet la propulsió de l'animal i, les aletes situades al costat del cos actuen d'estabilitzadors. La seva forma hidrodinàmica els permet anar a uns 30 km/h i, fins i tot, arribar als 40 km/h.
Fa molt temps, el dofí era caçat per extreure un oli que es trobava en petites quantitats dins del seu cap i que s'utilitzava com a lubricant per a la maquinària dels rellotges. Actualment s'han trobat altres substàncies alternatives i la pesca del dofí ha desaparegut. De totes maneres, molts d'ells moren atrapats a les xarxes dels vaixells que pesquen la tonyina. Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades.
Com les balenes, els dofins respiren per un únic orifici situat al cap (espiracle) i han de sortir a la superfície aproximadament cada dos minuts per agafar aire i tornar a submergir-se. Tenen els pulmons adaptats als canvis de pressió i poden baixar profunditats de més de 300 m.
L'aleta horitzontal de la cua, similar a la d'altres mamífers aquàtics, es mou en sentit vertical i permet la propulsió de l'animal i, les aletes situades al costat del cos actuen d'estabilitzadors. La seva forma hidrodinàmica els permet anar a uns 30 km/h i, fins i tot, arribar als 40 km/h.
No comments:
Post a Comment